ALGUNES PARAULES DE CLAIRE
“No estic sola. Em quedo amb Jesús” (2 anys ½, a la seva mare que la va deixar sola un moment).
“Vull ser santa, així doncs cal que faci sacrificis” (6 anys ½, a la seva mare)
- Has pensat a oferir el teu cor i el teu dia? “Segur! Si no ho fes així de què serveixo?” (7 anys, a la seva mare).
“ Sabeu què vull ser més endavant?” – Sí, ho endevino. Tu vols ser religiosa. “No, és més fort que això” – Així no ho endevino pas... “Jo vull ser santa, vet aquí! És més fort que ésser religiosa, oi?” (8 anys ½, al seu pare).
Notes en una llibreta – a l’edat de 13 anys.
“Jesús digues al Pare Nostre que l’adoro i que propagaré la seva Glòria
tant com podré. Digues a la Nostra Mare que intento tenir la seva puresa i la
seva gentilesa. Digues a l’Esperit Sant que cal que m’ajudi a estimar-vos
encara més. Gràcies i fins demà”
“Gràcies per haver-me donat la força per fer sacrificis. En tinc tanta
necessitat per a donar-vos ànimes”
“Ara, pregaré i faré tants sacrificis com podré, pels pecadors, els pagans,
els perseguidors, els missioners i aquells que no poden ser batejats.”
“Jesús, fes que rebi sovint els sagraments i que vagi més sovint a Missa,
perquè la vida de la gràcia augmenti en mi, i que no em separi mai de Tu, si
no que, al contrari, ajudi els altres a venir cap a Tu.”
“Fes que el petit aglà que jo sóc creixi i esdevingui amb Tu un gran roure,
que faci molts altres aglans ajudat per aquest roure.”
“Perdó, Déu meu infinitament misericordiós, perdó per tots els pecats del
món. Intentaré reparar-los tant com sigui possible sent missionera i
proclamant la teva Glòria. Però, ajuda’m, si us plau, a lluitar contra el
pecat i a vèncer el dimoni, perquè la causa de Déu triomfi en mi.”
“Tinc tanta felicitat que en vesso. Voleu que us la doni? Estic contenta, contenta, tota plena de felicitat (la joia del infants de Déu, potser?) d’una felicitat que no es pot pas definir “ (14 anys ½ als seus pares)
“És divertit, si hi penses, quants motius de felicitat es poden trobar! La vida no és res més que felicitat! Són els homes que en fan una desgràcia. Si tothom ho pogués entendre!” (16 anys als seus pares)
“No et desanimis mai! És la pitjor de les bestieses. Quan comencis a flaquejar, crida de seguida la Verge Maria i el teu Àngel de la Guarda, i estigues segura que t’ajudaran. Són els millors amics i molt poderosos! No et deixaran pas caure. Dóna’ls les gràcies de seguida. El remei és excel·lent.” (16 anys ½ a una amiga)
- La santedat és l’Amor a viure les coses ordinàries, per Déu i amb Déu, amb la seva gràcia i la seva força.
Jo sempre havia cregut que era l’acceptació i no l’Amor. Això ho canvia tot i és lluminós. Deu ser d’allà que en ve la joia de Déu, ja que, al capdavall l’acceptació és força neutra com a sentiment, encara que ja és més elevat que la resignació.
Però l’Amor és en el fons, l’únic sentiment digne de Déu. No s’accepta un petó dels pares, però hom l’estima, perquè ve dels pares.
Acceptar: és una mica dir-se: Bé, m’envien aquesta contrarietat, prenem-la de bon grat i oferim-la a Déu.
Resignar-se: ... aquesta contrarietat m’empipa! De totes maneres no hi ha més remei que oferir-la a Déu
Convertir-ho en Amor: Déu té la bondat d’enviar-me aquesta contrarietat perquè jo la hi pugui oferir de tot cor per a la seva Glòria.
Malgrat tot cal tenir un bon gruix de santedat per convertir totes les coses en Amor.” (17 d’octubre 1972 – nota en un quadern)
“Voldria fer feliços a tots aquells a qui m’acosto i sembrar l’alegria. Teresina va esperar ser al cel per fer feliç a la gent. Jo ho vull fer a la terra.” (1972 a una religiosa)
“Cal que doni testimoni de Déu amb alegria... no n’hi ha prou amb frases boniques.” (mars de 1973 als seus pares)
“Segueixo nedant en l’alegria i la pau interior. Estimo tothom i tinc ganes de que tothom sigui feliç: això deu ser la joia dels infants de Déu! Fa tan temps que la busco!” (28 de juliol 1974 als seus pares)
“Reso per tu. Confia en la Verge Maria, i acostuma’t a sentir-la present sempre al teu costat, i com més la hi sentis, més s’acostarà a tu. Així tu no podràs escapar a la irradiació de la seva serenor i de la seva pau. Es tracta de creure-hi.” (20 agost 1974 a una amiga)
“Ara m’adono de que, en la vida, tot ha d’estar encarat a Déu, i que si hom hi pensa bé, això no suposa pas cap esforç ja que és ben natural” ( 2 octubre 1974 als seus pares)
“Per sobre de la meva familiaritat amb la Verge Maria, descobreixo l’Amor de Déu, immens, sorprenent i tan senzill” ( 4 octubre 1974 a una amiga)
“Voldria abocar en tu aquesta Fe que ara m’inunda, i donar-te’n la recepta. Llegeix la Bíblia, comença per Sant Joan, resa el rosari, i dedica alguns minuts al dia a la pregària. La caritat cristiana consisteix en estimar els altres perquè Déu els estima. Vet aquí, entre altres coses, el que em fa sobreeixir de joia divina” (10 d’octubre de 1974 a una amiga)
“Em meravella la quantitat d’Amor de Déu, i també l’admiro per haver-me donat tanta gràcia a canvi de res.” (novembre 1974)
“Sóc tan feliç que, si em morís ara, em sembla que aniria al cel de dret ja que el cel és la lloança de Déu, i ja hi sóc.” ( a la seva mare pocs dies abans de declarar-se-li la darrera malaltia, que res feia preveure)
